Goodbye stranger, goodbye love!

Et penses que controles els fils fins que descobreixes que ets el titella i no el titellaire: no l'heu tinguda mai aquesta sensació? Em cal un break: per això, si tot va bé, dissabte a mig matí, seré en una casa al mig d'una natura feréstega, sense cobertura del mòbil, ni tan sols llum elèctric (ei, de tant en tant aniré a ciutat a llegir-me mails i fer alguna trucada, eh?). Em cal una mica de neteja: ep!, que NO és una fugida, com fan altres, que el Nasi no és un COVARD! Vaig a fer el que he fet ja un parell de vegades a la meva vida: retrobar-me, agafar forces, que no tot s'acaba avui, que després ve un demà. Si tot va bé, espero que ens retrobem pels volts de Sant Joan, pel solstici d'estiu. Avui no plou, però tinc els ulls negats! Per a qui ho vulgui entendre, us deixo també amb Supertramp, un clàssic. Fins la tornada!

[@more@]



8s comentaris

Trencaclosques

Una amiga meva que diu que hi entén en això de l'astrologia, em va explicar un cop que, quan el sol entra al signe de Bessons, comença un mes no gens bo per als que tenim la immensa sort de pertànyer al signe següent, els Cranc. Mai hi he cregut jo en aquestes bestieses… fins ara, que començo a pensar que potser sí que alguna cosa de veritat hi ha en tot això.

Arriben moments a la vida, de manera inesperada, en què tot allò que t'havies pensat que faries, aquell trencaclosques on vas posant les peces que desitjaries per al teu futur, se'n va a fer punyetes. Una sorpresa per aquí, una altra per allà, un això no mai m'ho hagués cregut i, collons, collons, collons!, tot comença a anar a l'inrevés i la "programació", per dir-ho així, a prendre pel… Em costa d'explicar més coses o fer-ho de manera més clara perquè em costa d'entendre a mi mateix i tot. Us ho explico, però, perquè sapigueu que ara estaré un temps sense penjar res: em cal recol·locar peces al meu trencaclosques i, perdoneu, no em ve de gust haver d'estar pendent d'actualizar el bloc.

No me'n vaig, com han anunciat d'altres, que no és tan greu la cosa (molts petons i ànims, Cris, que t'estimem moltíssim!) però trigaré uns dies, potser alguna setmana, a tornar a penjar res. Aquells i aquelles, que vosaltres ja sabeu qui sou, que teniu el mòbil… allí seré per si heu de menester alguna cosa de mi! Als altres, gràcies per anar entrant al bloc, que el dia que menys us imagineu, hauré tornat amb les peces recol·locades. I, mentrestant, potser aniré responent comentaris i això, no ho sé. A tots i totes: petonets i llepadetes, molts, els suficients perquè us durin fins que torni, perquè… TORNARÉ! (això ja va dir-ho el general McArthur, oi?)

[@more@]



12s comentaris

Imaginacions

La imaginació… que n'és de dolenta! Aquell desfici de pensar en algú (en ELLA, per exemple?) que no coneixes i deixar que aquesta mala bèstia de la imaginació, que vola pel seu compte, que funciona com li rota i no controles de cap de les maneres, et jugui males passades… no us sona això? no ho heu viscut? patit?

Morena… rossa… pèl-roja, tal vegada? Ulls grossos o petits… Foscos o clars… Ametllats o més aviat arrodonits… Alta? Baixa? Ni alta ni baixa? Pits grossos, pits menuts, pits ferms, pits una mica caiguts… I el mugrons? bruns… rosadets… amples…  o no tant… trempen quan s'excita? El llavis són molsuts o perfilats… Com se li eixampla la boca quan somriu? Somriu sovint? És riallera? Ui!, si ho fos, quins farts de riure que ens faríem! Potser el ventre és pla o potser fa una mica de panxeta, d'aquelles panxetes tan agradables de tocar… Les cames… com deuen ser? I acaben en unes natges que potser són ves a saber… A què deu tenir gust la seva boca? Si ens toquem… hi haurà aquella mena d'electricitat que tan i tan excitant resulta? Quina trempera tan bèstia quan li acaroni els pits, l'entrecuix, i es mulli tota i jo li noti la mullena a través de les calces! I com són les mans que m'engrapen l'eina? Grans… petites… suaus… I els petons són tan humits com els he somiat? I quin gust deuen tenir els seus sucs que li baixen a grans glopades quan la llepo de cap a peus… I com deu ser sentir les seves cuixes que m'apreten les temples quan li ve l'orgasme… I com serà trobar-se dins seu… serà com ser a casa? I quina expressió tindrà el seu rostre quan ens escorrem tots dos a l'hora… que tanca els ulls quan ho fa? o tal vegada els obre de bat a bat per tal de no perdre's res…

La imaginació… que n'és de dolenta aquesta punyetera mala bèstia, sobretot quan l'esperes a ELLA!

[@more@]



4s comentaris

Cap de setmana fastigós

Deien les iaies que qui espera, desespera… i quanta raó que tenien, redéu! De l'esperança de poder parlar amb ELLA al desesper de no haver pogut parlar amb ELLA ha anat la distància entre els conceptes "cap de setmana…" (on hi ha els "" poseu-hi un adjectiu qualsevol que us vingui de gust) i "cap de setmana fastigós". I és que no hi ha res pitjor que la incertesa, el no saber si blanc o negre, si dia o nit, si dia rúfol o assolellat, si els astres se'ns posaran de cara o se'ns posaran de cul, si hi haurà mar plana o mar de fons…

Coneguts comuns em diuen que no l'hi tingui em compte, que ara ELLA té problemes a la feina i que tingui una mica de paciència. I bé, sí, d'acord, doncs ja està, no li ho tinc en compte però… i què? I ara què fem? Els temes pendents cal deixar-los solucionats, per bé o per mal, que si no es podreixen i són encara pitjors de solventar. Que per més que a un la història li provoqui pol·lucions nocturnes i a ELLA li provoqui mullena de calces, la pantalla de l'ordinata no deixa de ser una barrera que toca el pebrots d'allò més.

Qui dia passa, any empeny, deien també les iaies i comença una altra setmana que no vull de cap manera, m'hi nego de totes totes, que sigui tan fastigosa com el cap de setmana passat. Que això va en contra el CARPE DIEM horacià que ja fa anys que he assumit com a meu, tot i que l'hagi estat esperant a ELLA. De manera que… bé… d'això… el que ve ara ja us ho explico en un altre moment, okis?, que ara potser no ho explicaria massa bé…

[@more@]

1 comentari

Pol·lució nocturna

Aquesta nit l’he somiada, sí, l’he somiada a ELLA. És estrany perquè no acostumo a recordar els somnis però estic raonablement segur que sí que era ELLA fent una incursió al meu cervellet, n’he estat segur així que el puto despertador m’ha desvetllat. No en recordo gran cosa, però… 

… el primer que recordo és que sóc a les fosques, no de nit ni amb el llum apagat, a les fosques perquè duc un antifaç posat i ja us dic abans que no m’ho demaneu que no, que diria que de lligat no n’estic, i uns llavis sensuals em xiuxiuegen amb to esborronador tranquil, que sóc jo i jo que no sé que dir ni que contestar i el que ja recordo després és aquella humitat a l’entrecuix, aquella boca que engoleix la meva eina amb avidesa, salivant-la de la punta als ous, aquella llengua que em fa trempar els mugrons, que tot l’altre ja ho està de ben trempat, aquelles mans que m’acaronen els ous i el cul, que ara m’hi noto els seus llavis que ho humitegen tot i jo que panteixo, i gemego, atrapat entre la foscor, la incertesa, el desig de fer-la meva i el plaer que m’està donant, que ara m’engrapa la polla amb una mà mentre em llepa l’ullera del cul… 

…quan el puto despertador m’ha desvetllat m’he notat tot moll de l’escorreguda.

[@more@]

6s comentaris

…alguna cotxinadeta de les teves…

Arribo a casa tardíssim: ara ja és dissabte i la cosa s’ha encabronat en plegar de la feina i el meu amic Matusalén ha fet de les seves, de manera que només arribar em regalo una dutxa ràpida, enceto una Moritz per desembussar i engego l’ordinador, que avui no he pogut mirar-me el correu. ELLA me n’ha enviat un, resposta d’un de meu anterior,

obro parèntesi pels mal pensats: a ELLA no tinc el goig ni el gust de conèixer-la ni tan sols hi he parlat mai, que ELLA i jo només ens hem trobat un parell de cops al msn i hem creuat uns quants correus tanco parèntesi

on em diu, entre d’altres coses, “i si fas alguna cotxinadeta de la teves pensa en mi, porfi!!!!!” i com aquell qui no vol la cosa mira tu que començo a pensar en ELLA 

ELLA és dreta al meu davant amb somriure trapella i jo que m’hi atanso i l’abraço i la trobo suau i ferma a l’hora i acosto la meva cara a la seva i la beso amb dolçor, que ELLA es deixa fer, i després les nostres llengües es troben enjogassades, repassant genives i xuclant llavis, i li llepo el coll i li mossego les orelles i li acarono el clatell i la meva mà baixa esquena avall que ELLA s’esborrona. I li trec la roba 

em descordo el barnús i començo a tocar-me la cigala que ja és trempada 

i ara jugo amb els seu mugrons i ELLA no fa res perquè només es deixa fer i quan l’ajec amolla un sospir de plaer perquè sense voler li he fregat l’entrecuix que jo encara no hi volia arribar i la giro de bocaterrosa i li beso i li llepo i li toco l’ullera que deixo ben molla de saliva, ben a punt pels meus dits que frisen com frisa ella però no, que encara no és l’hora. I la poso ara de panxa enlaire 

em toco els ous i començo ara un lent vaivé amunt i avall 

i m’amorro ara a l’entrecuix i ELLA alça les cames ben amunt per fer-me la feina més fàcil i jo li ho agraeixo abraonant-m’hi, treballant el seu botó que trobo també trempat i sensible que respon immediatament als meus estímuls i li baixa una glopada immensa de sucs que recullo amb avidesa i, ummm, com m’agraden!, que m’ajuden en la meva tasca de donar-li plaers. I m’unto els dits dels seus sucs 

el moviment s’accelera i sense que pugui evitar-ho tinc un espasme a la ronyonada

i els reparteixo entre la seva vagina i el seu cul mentre amb l’altra mà li frego els mugrons amb suavitat i segueixo llepant i xuclant i llepant i xuclant i llepant fins que 

em ve una ejaculació enorme, brutal, udolo del gust 

ELLA aixeca el pubis amb els espasmes de l’orgasme i se li escapa un udol del gust

[@more@]

12s comentaris

Petits grans plaers (IV)

Arribar a casa rebentat de la feina, fer una dutxa llarga i relaxant, destapar una Moritz, agafar el mòbil, trucar-te, excitar-nos i masturbar-nos per telèfon: que al plaer que ens donem l'un a l'altra li és indiferent la distància!

[@more@]

2s comentaris

Maleïts invents!

ADVERTÈNCIA: menors i puritans no cliqueu l'enllaç!! 

És frustant… amb invents així, qui ens voldrà a nosaltres? La mare que els va…!

lamaquinadelaverdad.wmv

[@more@]

3s comentaris

Donant compliment a una petició

Ja fa dies que la Cris em va demanar un relat i no trobava el moment. Ara, aprofitant que ja ha tornat del seu viatge de feina, m'ha semblat que podia ser com una mena de regal de benvinguda.

Aprofitant la invitació del meu amic Jess, a qui vaig conèixer en un viatge anterior a Nova York, dedico les primeres hores d’aquesta tarda que em resta lliure, ara que ja he acabat la feina que m’ha dut a aquesta altra banda de l’Atlàntic i demà ja tornaré cap a casa, a fer una visita a la Abyssinian Baptist Church, en ple Harlem, i sentir un assaig d’un dels seus cors de gospel. La experiència és deliciosa i sortim d’allí mig cantant mig ballant, portats encara per la música i encara és de dia i el sol baix m’enlluerna i ensopego amb algú que passa per la vorera. Se m’escapa un cagumlòstia! que ressona per tot el carrer, m’acosto cap a la damnificada per excusar-me per la meva malaptesa i collons, collons, collons!, resulta que és la Cris R. Que jo ja sabia que era per aquí també per coses de la feina i va i fotem a ensopegar al mig de Harlem amb ella i amb la seva companya de la feina, jo i el meu amic Jess! I és que ja ho diuen, ja, que el mundu és un panyuèlu

El que són les coses, després d’uns òsties, tu!, uns quina casulitat!, uns hahahas i uns hehehes, i fetes les presentacions que fan al cas, entrem en un garito a fer unes birres i uns bourbons que ja ho diuen al país del costat que donde fueres, haz lo que vieres i au!, anar xerrant i anar bebent i sortim al carrer que ja és fosc i el Jess diu que si comprem alguna cosa de menjar i volem anar a ca seva, que diu que no és gaire lluny i que podem anar-hi tot caminant xino-xano i apa, som-hi, que no ha estat res, ja ens veus tots quatre carregats de menjar xinès d’aquell que surt a les pelis i cap a cal Jess, a halar chop-suei i rotlles de primavera i ànec laquejat i birra va, birra ve, tots ajeguts per l’estesa de coixins que hi ha al terra del seu estudi.

La conversa deriva indefectiblement al tema dels blocs, el de la Cris i el meu, per la qual cosa tot s’escalfa per moments i quan els pregunto si ja s’han menjat les figues a consciència, que la Cris s’ennuega amb un glop de Coors quan intenta contestar-me alguna burrada mentre beu, el Jess, descarat ell, els demana que perquè no ens ho ensenyen això de menjar-se-la l’una a l’altra que, diu ell, mai ho ha vist en directe i jo que li dic mira que n’arribes a ser d’animal!, però abans que no acabi la frase elles ja s’estan morrejant amb desfici. Quan la cosa va a més i es comencen a despullar, el cabronàs del Jess decideix fer-me fer el ridícul i es treu dels pantalons aquell tros de polla que gasta, negre com el carbó i que en fa una i mitja de la meva, i es comença a pallejar allí mateix i jo, davant del dilema de fer el ridícul exposant la meva cigala al costat d’allò seu i que em peti la goma dels calçotets, opto per salvar la roba interior i també me la trec, que ara ja no és cosa de fer-se enrere. Esclar que la tranca del Jess és d’escàndol, ja ho entenc, i ambdues li dediquen les seves atencions d’immediat deixant-me a mi tot fent la mà.

Encara sort que el Jess tot el que té de gros ho té de ràpid i s’escola gairebé de seguida, amb la qual cosa les dues damisel·les es giren àvides cap a mi que de moment em deixo fer a dues llengües però que, així que hi ha oportunitat, m’amorro al cony de la Cris que baveja d’allò més i em deixa tot pringat mentre li vaig fotent copets de llengua al clítoris, li xuclo les làbia, li beso el forat del cul, treballant com puc perquè mentrestant la seva col·lega va fent amb la meva eina a la seva boca de llavis molsuts i ara la Cris m’apreta les temples amb les seves cames mentre l’omplen els espasmes i li baixa una altra glopada de sucs que mig m’ofeguen. 

Em giro i veig que el Jess es dedica en exclusiva a la companya de la Cris de manera que jo aprofito el moment de tranquil·litat per alçar-li les anques i penetrar-la d’una sola embranzida que, mullada com està, la cigala llisca d’allò més bé, no us ho podeu ni tan sols arribar a imaginar, i empenyem tots dos mitja dotzena de cops fins que se m’esmuny de sota i se’m posa a quatre grapes, el cul ben enlaire. Li enxufo de nou mentre amb una mà li busco els pits de mugrons trempadíssims i amb l’altra m’unto els dits ben untats dels seus sucs i després n’hi poso un parell al cul. Ella que em clava les natges al ventre apretant-s’hi de mala manera, recuperem el moviment de vaivé a poc a poc primer, més de pressa després i més des pressa encara fins que ens escorrem tots dos a l’hora mentre que, al nostre darerra, se sent l’altre parell udolant con llops a la boscúria.

[@more@]

2s comentaris

A la ronda del Rondaire

No podia ser d’una altra manera: tots ens havíem adonat que el pobre Rondaire estava tristoi des que la Cris R. havia anat a cals ianquis per coses de la feina, així que no m’ha estranyat que quan era a ca seva picant el timbre, una veueta al meu darrere em diu hola Nasi, guapo, que la veueta l’he conegut tot seguit i era la de la Metamorfosi: què, a consolar una mica el Rondaire?, que em pregunta i jo que en comptes de respondre-li de viva veu li ensenyo els packs de Moritz que duc a la bossa.Ell que ens obre la porta, hi entrem, salutacions, abraçades, petons, alguna llepada que s’escapa, les primeres Moritz que ja van caient, el timbre que sona de nou, qui deu ser ara?, diu el Rondaire mentre se n’hi va, el sentim riure tot i que encara no ha aparegut cap cigarreta del riure, li demanem de què es descollona tant i ennuagat entre rialla i rialla diu que són la Candela i el Gatot!, hahahahaha! i au!, que ja en falten menys! Ambdós venen també carregats de sucs diversos, bé vull dir de sucs de beure, vaja, que duen cava fresquet i rom, que en la varietat és al gust, que diuen.

Unes copetes van i unes copetes venen, ara sí que circulen un parell de cigarretes d’aquelles, i sense saber com ni de quina manera, que la cosa és animar el Rondaire, que ja us he dit que el trobàvem moix, i comencen a volar peces de roba enllà, i jo em pixo de riure tonto quan la tanga de la Metamorfosi queda penjada d’un aplic de la paret al costat dels calçotets del Gatot i el riure se m’estronca quan noto uns llavis humits que ataquen la meva cigala i enceten una mamada lenta que em posa a cent i jo m’hi torno i l’hi torno una bona llepada al cony mentre algú en xucla el forat del cul, que ves a saber ja qui és a aquestes alçades, perquè el Rondaire s’ha deixat la porta oberta i ha anat entrant gent per veure què collons és aquest enrenou i més d’un i més d’una s’hi ha quedat i ja no conec ni a la meitat del personal, tot i que em sebla veure el Clint i la Jo Mateixa entre d'altres.

La cosa s’esvera per moments i arreu veus i trobes i topes amb cames, culs, pits, xones, polles, mans, llengües que et toquen i et palpen i et llepen i et follen i es deixen follar. Quan l’escàndol comença a ser majúscul, que ja se senten sirenes al carrer i no sabem si és la bòfia o bé l’ambulància que ve a buscar algú que li ha agafat un cobriment amb tantes emocions fortes, sentim un cop de porta i una veu què diu, mig mosca mig enjogassada, quins pebrots que teniu! que no us podíeu esperar que tornés de Nova York, colla de cabronassos? I és la Cris, que acaba d’arribar i ens ha pillat a tots fotent una orgia improvisada, que ja s’està traient la roba i que es capbussa en aquesta mar de cossos talment com si fos una piscina, mentre el barrabum que se sent a fora ens deixa ben clar a tots i totes que no, que no era l’ambulància.

[@more@]

5s comentaris