A la ronda del Rondaire

No podia ser d’una altra manera: tots ens havíem adonat que el pobre Rondaire estava tristoi des que la Cris R. havia anat a cals ianquis per coses de la feina, així que no m’ha estranyat que quan era a ca seva picant el timbre, una veueta al meu darrere em diu hola Nasi, guapo, que la veueta l’he conegut tot seguit i era la de la Metamorfosi: què, a consolar una mica el Rondaire?, que em pregunta i jo que en comptes de respondre-li de viva veu li ensenyo els packs de Moritz que duc a la bossa.Ell que ens obre la porta, hi entrem, salutacions, abraçades, petons, alguna llepada que s’escapa, les primeres Moritz que ja van caient, el timbre que sona de nou, qui deu ser ara?, diu el Rondaire mentre se n’hi va, el sentim riure tot i que encara no ha aparegut cap cigarreta del riure, li demanem de què es descollona tant i ennuagat entre rialla i rialla diu que són la Candela i el Gatot!, hahahahaha! i au!, que ja en falten menys! Ambdós venen també carregats de sucs diversos, bé vull dir de sucs de beure, vaja, que duen cava fresquet i rom, que en la varietat és al gust, que diuen.

Unes copetes van i unes copetes venen, ara sí que circulen un parell de cigarretes d’aquelles, i sense saber com ni de quina manera, que la cosa és animar el Rondaire, que ja us he dit que el trobàvem moix, i comencen a volar peces de roba enllà, i jo em pixo de riure tonto quan la tanga de la Metamorfosi queda penjada d’un aplic de la paret al costat dels calçotets del Gatot i el riure se m’estronca quan noto uns llavis humits que ataquen la meva cigala i enceten una mamada lenta que em posa a cent i jo m’hi torno i l’hi torno una bona llepada al cony mentre algú en xucla el forat del cul, que ves a saber ja qui és a aquestes alçades, perquè el Rondaire s’ha deixat la porta oberta i ha anat entrant gent per veure què collons és aquest enrenou i més d’un i més d’una s’hi ha quedat i ja no conec ni a la meitat del personal, tot i que em sebla veure el Clint i la Jo Mateixa entre d'altres.

La cosa s’esvera per moments i arreu veus i trobes i topes amb cames, culs, pits, xones, polles, mans, llengües que et toquen i et palpen i et llepen i et follen i es deixen follar. Quan l’escàndol comença a ser majúscul, que ja se senten sirenes al carrer i no sabem si és la bòfia o bé l’ambulància que ve a buscar algú que li ha agafat un cobriment amb tantes emocions fortes, sentim un cop de porta i una veu què diu, mig mosca mig enjogassada, quins pebrots que teniu! que no us podíeu esperar que tornés de Nova York, colla de cabronassos? I és la Cris, que acaba d’arribar i ens ha pillat a tots fotent una orgia improvisada, que ja s’està traient la roba i que es capbussa en aquesta mar de cossos talment com si fos una piscina, mentre el barrabum que se sent a fora ens deixa ben clar a tots i totes que no, que no era l’ambulància.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: A la ronda del Rondaire

  1. Jo Mateixa diu:

    Ai mare meva, que hi faig jo per aqui al mig???????, Nasi tiu, que els nens em llegeixen!!!!, jajajajajajajajajajajajajaja.

    Molt bon ralt!!!!!!

  2. Cris R. diu:

    Ai pobre Rondaire, així que m’ha anyorat??, doncs ja sóc aqui de nou :-] Us he anyorat molt a tots!!!!

  3. Eeeiii… si jo també hi sóc!`
    Carai quina festeta!

    Petonets plens de diversió!

  4. Des res, Rondaire, de res… a disfrutar-ho, hehehehe, tot i que he passat ja per casa teva i he vist que el dissabte no et vas estar pas de res!

Els comentaris estan tancats.