Donant compliment a una petició

Ja fa dies que la Cris em va demanar un relat i no trobava el moment. Ara, aprofitant que ja ha tornat del seu viatge de feina, m'ha semblat que podia ser com una mena de regal de benvinguda.

Aprofitant la invitació del meu amic Jess, a qui vaig conèixer en un viatge anterior a Nova York, dedico les primeres hores d’aquesta tarda que em resta lliure, ara que ja he acabat la feina que m’ha dut a aquesta altra banda de l’Atlàntic i demà ja tornaré cap a casa, a fer una visita a la Abyssinian Baptist Church, en ple Harlem, i sentir un assaig d’un dels seus cors de gospel. La experiència és deliciosa i sortim d’allí mig cantant mig ballant, portats encara per la música i encara és de dia i el sol baix m’enlluerna i ensopego amb algú que passa per la vorera. Se m’escapa un cagumlòstia! que ressona per tot el carrer, m’acosto cap a la damnificada per excusar-me per la meva malaptesa i collons, collons, collons!, resulta que és la Cris R. Que jo ja sabia que era per aquí també per coses de la feina i va i fotem a ensopegar al mig de Harlem amb ella i amb la seva companya de la feina, jo i el meu amic Jess! I és que ja ho diuen, ja, que el mundu és un panyuèlu

El que són les coses, després d’uns òsties, tu!, uns quina casulitat!, uns hahahas i uns hehehes, i fetes les presentacions que fan al cas, entrem en un garito a fer unes birres i uns bourbons que ja ho diuen al país del costat que donde fueres, haz lo que vieres i au!, anar xerrant i anar bebent i sortim al carrer que ja és fosc i el Jess diu que si comprem alguna cosa de menjar i volem anar a ca seva, que diu que no és gaire lluny i que podem anar-hi tot caminant xino-xano i apa, som-hi, que no ha estat res, ja ens veus tots quatre carregats de menjar xinès d’aquell que surt a les pelis i cap a cal Jess, a halar chop-suei i rotlles de primavera i ànec laquejat i birra va, birra ve, tots ajeguts per l’estesa de coixins que hi ha al terra del seu estudi.

La conversa deriva indefectiblement al tema dels blocs, el de la Cris i el meu, per la qual cosa tot s’escalfa per moments i quan els pregunto si ja s’han menjat les figues a consciència, que la Cris s’ennuega amb un glop de Coors quan intenta contestar-me alguna burrada mentre beu, el Jess, descarat ell, els demana que perquè no ens ho ensenyen això de menjar-se-la l’una a l’altra que, diu ell, mai ho ha vist en directe i jo que li dic mira que n’arribes a ser d’animal!, però abans que no acabi la frase elles ja s’estan morrejant amb desfici. Quan la cosa va a més i es comencen a despullar, el cabronàs del Jess decideix fer-me fer el ridícul i es treu dels pantalons aquell tros de polla que gasta, negre com el carbó i que en fa una i mitja de la meva, i es comença a pallejar allí mateix i jo, davant del dilema de fer el ridícul exposant la meva cigala al costat d’allò seu i que em peti la goma dels calçotets, opto per salvar la roba interior i també me la trec, que ara ja no és cosa de fer-se enrere. Esclar que la tranca del Jess és d’escàndol, ja ho entenc, i ambdues li dediquen les seves atencions d’immediat deixant-me a mi tot fent la mà.

Encara sort que el Jess tot el que té de gros ho té de ràpid i s’escola gairebé de seguida, amb la qual cosa les dues damisel·les es giren àvides cap a mi que de moment em deixo fer a dues llengües però que, així que hi ha oportunitat, m’amorro al cony de la Cris que baveja d’allò més i em deixa tot pringat mentre li vaig fotent copets de llengua al clítoris, li xuclo les làbia, li beso el forat del cul, treballant com puc perquè mentrestant la seva col·lega va fent amb la meva eina a la seva boca de llavis molsuts i ara la Cris m’apreta les temples amb les seves cames mentre l’omplen els espasmes i li baixa una altra glopada de sucs que mig m’ofeguen. 

Em giro i veig que el Jess es dedica en exclusiva a la companya de la Cris de manera que jo aprofito el moment de tranquil·litat per alçar-li les anques i penetrar-la d’una sola embranzida que, mullada com està, la cigala llisca d’allò més bé, no us ho podeu ni tan sols arribar a imaginar, i empenyem tots dos mitja dotzena de cops fins que se m’esmuny de sota i se’m posa a quatre grapes, el cul ben enlaire. Li enxufo de nou mentre amb una mà li busco els pits de mugrons trempadíssims i amb l’altra m’unto els dits ben untats dels seus sucs i després n’hi poso un parell al cul. Ella que em clava les natges al ventre apretant-s’hi de mala manera, recuperem el moviment de vaivé a poc a poc primer, més de pressa després i més des pressa encara fins que ens escorrem tots dos a l’hora mentre que, al nostre darerra, se sent l’altre parell udolant con llops a la boscúria.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Donant compliment a una petició

  1. Cris R. diu:

    Nasi carinyu ets brutal!!!!, m’ha encantat, ets un mestre i tens una imaginació….una imaginació que seria increible dur a terme, on viu en Jess i quant dius que vas a veure’l???? :-]

Els comentaris estan tancats.