Cap de setmana fastigós

Deien les iaies que qui espera, desespera… i quanta raó que tenien, redéu! De l'esperança de poder parlar amb ELLA al desesper de no haver pogut parlar amb ELLA ha anat la distància entre els conceptes "cap de setmana…" (on hi ha els "" poseu-hi un adjectiu qualsevol que us vingui de gust) i "cap de setmana fastigós". I és que no hi ha res pitjor que la incertesa, el no saber si blanc o negre, si dia o nit, si dia rúfol o assolellat, si els astres se'ns posaran de cara o se'ns posaran de cul, si hi haurà mar plana o mar de fons…

Coneguts comuns em diuen que no l'hi tingui em compte, que ara ELLA té problemes a la feina i que tingui una mica de paciència. I bé, sí, d'acord, doncs ja està, no li ho tinc en compte però… i què? I ara què fem? Els temes pendents cal deixar-los solucionats, per bé o per mal, que si no es podreixen i són encara pitjors de solventar. Que per més que a un la història li provoqui pol·lucions nocturnes i a ELLA li provoqui mullena de calces, la pantalla de l'ordinata no deixa de ser una barrera que toca el pebrots d'allò més.

Qui dia passa, any empeny, deien també les iaies i comença una altra setmana que no vull de cap manera, m'hi nego de totes totes, que sigui tan fastigosa com el cap de setmana passat. Que això va en contra el CARPE DIEM horacià que ja fa anys que he assumit com a meu, tot i que l'hagi estat esperant a ELLA. De manera que… bé… d'això… el que ve ara ja us ho explico en un altre moment, okis?, que ara potser no ho explicaria massa bé…

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Cap de setmana fastigós

Els comentaris estan tancats.